Porta per títol un poema de Tadeusz Różewicz, que va servir de detonant per a la creació col·lectiva d'aquest audiovisual. Aquí s'hi recullen experiències, exercicis, diàlegs i emocions que van sorgir a partir de reflexionar sobre la vellesa. Un viatge cap al passat que ens porta fins a la infantesa, passant per instants de joventut, imatges d'amor, sentiments de dolor, pensaments sobre la mort i celebracions del present. En aquest cas, l'audiovisual ens ha endinsat en un procés de reconeixement mutu, d'autocures i d'interrelacions més enllà de les diversitats