Katherina Harder és la directora artística i de programació de La GRAN pantalla, el Festival Internacional de Cine de les Persones Grans de Barcelona. Directora de cine i televisió xilena, Harder desenvolupa projectes a Xile i Espanya. Actualment, i per motius de la crisi sanitària global, es troba a la seva terra natal ultimant la programació del Festival a distància. Hem tingut l’oportunitat de parlar amb ella i ens ha explicat la programació d’aquesta edició especial, en format online, de La GRAN pantalla.
De la mateixa manera que molts altres festivals, arrel de la crisi sanitària, La GRAN pantalla s’ha reinventat en format online per tal de no cancel·lar la seva segona edició. Com ha afectat aquesta nova visió al festival?
És un panorama molt complex per l’ecosistema audiovisual en general. En aquest sentit, crec que per la reactivació és summament important el diàleg i el treball col·laboratiu entre els diferents agents del sector. Agraïm el recolzament de les i els distribuïdors/es que s’han sumat al nostre festival malgrat les condicions han canviat, així com també el recolzament de FILMIN per albergar el nostre certamen aquest any.
Crec que tots els moments de crisi comporten forçosament cercar camins que puguin acabar transformant-se en oportunitats. Com a festival, defensarem sempre el fet de congregar-nos al voltant de les sales de cine, tanmateix, pel que fa a aquest any i prenent com a exemple les experiències d’altres festivals que s’han traslladat a l’online davant d’aquesta situació excepcional, penso que se’ns obre una possibilitat d’arribar massivament a nous públics i que tindrem l’ocasió de donar a conèixer el nostre projecte a moltes més persones. D’altra banda, que el festival se celebri online ens permet acompanyar a les persones grans perquè es relacionin amb la tecnologia. Un tema que considerem clau davant la situació actual.
I com ha repercutit el nou format en la programació?
Com en tot allò referent al festival, hem hagut d’adaptar-la. Presentarem una programació més reduïda que l’any passat, però no per això menys interessant. Mantenim una selecció internacional de 6 llargmetratges i de 14 curtmetratges. Aquests últims, escollits entre els més de 250 que vam rebre, entren en competició pel premi al Millor Curtmetratge Internacional La GRAN pantalla i Premi del públic. També, com en l’edició anterior, el Festival presentarà un seguit d’activitats participatives: una nova secció de Grans Diàlegs i tres Cinefòrums.
De què ens parlen els llargmetratges?
Aquestes sis pel·lícules ens mostren personatges i realitats diverses que aporten diferents mirades sobre el fet d’envellir. Algunes s’han exhibit en grans festivals internacionals com Locarno, Sundance i, fins i tot, una d’elles, The Farewell va ser nominada als Golden Globes (Globus d’Or). Aquesta obra de Lulu Wang és una intel·ligent comèdia que ens mostra una relació intergeneracional entre una néta i la seva àvia, el seu amor incondicional, i que ens ofereix una finestra a la cultura xinesa, a través de la seva cosmovisió al voltant de la malaltia i la mort.
Inaugurarem el festival amb Ask dr. Ruth, dirigida per Ryan White i que narra la increïble vida de la doctora Ruth Westheimer, una supervivent de l’Holocaust i que es va convertir en la terapeuta sexual més famosa dels Estats Units.
Entre els llargmetratges també hi ha espai per les mirades de nous realitzadors i realitzadores, com és el cas de la pel·lícula catalana Qué tal Pascual, de Bárbara Brailovsky, una obra realitzada en el Màster de Documental Creatiu de la UAB i que ens presenta la història d’un enigmàtic barber de Barcelona, que als seus 87 anys desafia la normalitat amb una vitalitat impressionant i una singular manera d’entendre el món i el seu ofici. A les òperes primes se li sumen les pel·lícules argentines Como corre Elisa d’Andrés Arbit i Gustavo Gersberg i Las cinéphilas de Maria Álvarez, la qual es va estrenar a Locarno i ha tingut un exitós recorregut per diversos festivals.
Dins la Secció Oficial de Llargmetratges exhibirem també The journey, un valuós retrat familiar de la directora suïssa Fanny Bräuning, qui a través de la història d’amor dels seus pares ens farà reflexionar al voltant de les dimensions profundes de l’amor.
Quatre de les sis pel·lícules estan dirigides per dones.
Sí, exacte. Des dels nostres inicis, la línea programàtica del Festival ha estat compromesa amb la paritat i, des de la meva posició com a directora artística i de programació, és una cosa que sempre defensaré. Si a La GRAN pantalla hi volem construir un espai per l’exhibició de mirades diverses, al voltant de les persones grans i l’envelliment, al meu parer aquesta diversitat de mirades s’ha de construir des de la paritat, sinó no seria realment diversa. A més, aquest any les dones grans són les protagonistes de la nostra programació i això, per a nosaltres com a festival, és també un enfocament polític.
En quin sentit?
Amb aquestes pel·lícules estem parlant d’històries vinculades a la generació de dones amb les quals la societat té un deute històric. Les dones que ara són grans han crescut sota altres paradigmes socials i les seves històries han estat fortament silenciades durant generacions. EL nostre festival, en aquest sentit, serà una invitació especial a redescobrir-les. Amb la nostra programació, veurem dones grans empoderades que ho deixen tot per fer els seus somnis realitat; que corren maratons tenint més de 80 anys; que busquen una veu pròpia i es converteixen en youtubers; dones grans migrants que lluiten per la subsistència; dones cinèfiles que han crescut connectant-se amb el cine i hi han trobat una lliberació; fins i tot descobrirem la història d’una emblemàtica terapeuta sexual de més de 90 anys qui, precisament, ha haver d’enfrontar-se tota la seva vida als qüestionaments del masclisme imperant.
Pel que fa a la Selecció Oficial de Curtmetratges, què en destacaries?
Aquest any hem rebut obres de més de 27 països, dels cinc continents. La bona acollida del nostre festival, a nivell de convocatòria, és molt gratificant i molt enriquidora al mateix temps. Des del punt de vista de la programació, aquest pluralitat en ofereix mirades de diverses cultures al voltant de l’envelliment i la possibilitat de redescobrir les diferents problemàtiques que travessen les persones grans en diferents territoris.
D’entre totes les pel·lícules que hem rebut, hem seleccionat 14 curtmetratges, obres d’Espanya, Argentina, França, Dinamarca, Turquia, Itàlia i Mèxic. Entre elles hi trobem diferents gèneres i formats. Històries amb molt d’humor i d’altres que ens faran qüestionar-nos amb cruesa la realitat a què s’enfronten algunes persones grans. Destacaria també que hi ha una forta presència d’històries íntimes de realitzadors amb els seus avis i àvies, molt interessants pel que fa al vincle intergeneracional.
Un altre tema que és molt present i que m’ha cridat molt l’atenció és que alguns dels curtmetratges parlen sobre com es relacionen les persones grans amb la tecnologia, un tema que es fa ressò d’allò que estem fent precisament aquest any en el nostre festival.
Junt amb la programació de pel·lícules, trobem Grans debats i Cinefòrums. Com connecten aquests espais amb la programació audiovisual?
El cine sempre es connecta d’una o altra manera amb la realitat i, en aquest sentit, els debats i reflexions que certes pel·lícules poden obrir pel que fa a certes temàtiques conformen un univers molt ampli i molt ric. Les obres no s’esgoten a la pantalla sinó que transcendeixen a través de tot allò que ens provoquen i comuniquen. D’aquí la importància de realitzar diàlegs posteriors a la projecció en els festivals de cine. Aquest any, malgrat el format online, hem decidit d’obrir igualment dues seccions de col·loquis: Grans Debats i Cinefòrums.
Els dos Grans Debats que presentarem seran a partir de dos grans temes: “Contra la soledat” i “Edatisme en temps de la Covid-19”. Des de la programació i l’experiència dels ponents convidats, generarem material per debatre sobre aquestes dues temàtiques que, segons el nostre parer, són clau en la situació actual i reforcen els objectius del festival. D’una banda, promovent la vida activa i la socialització, com a lluita contra la soledat, i per l’altra, assentant el terme “edatisme”, el qual es refereix a tots els prejudicis que recauen sobre les persones grans.
Pel que fa als Cinefòrums, visionarem tres pel·lícules que donaran peu a l’intercanvi de mirades sobre tres espais: dones grans i feminismes, a partir de la revisió del curtmetratge Luisa no está en casa, de Celia Rico; persones grans LGBTIQ+ a partir de Eran otros tiempos, d’Alejandro Talaverón (obra que va ser part de la nostra selecció de curtmetratges 2019) i, en un tercer cinefòrum, parlarem de com les pel·lícules han marcat les nostres vides, a partir de la pel·lícules Las cinéphilas.
Per acabar, com a directora artística de La GRAN pantalla, com visualitzaries el futur del Festival?
Definitivament, passant per tornar-nos a trobar a les sales de cine. Tots i totes aquells/es qui fem festivals sabem i defensem que hi ha una experiència col·lectiva insusbtituïble. Recordo que l’any passat va haver-hi situacions úniques, com ara l’arribada als Girona de grups de persones grans de pobles propers, que s’havien organitzat per venir tots junts al nostre festival. La GRAN pantalla és una festival que es pensa a llarg termini i pretenem tornar el més aviat possible als llocs de trobada físics. Mentrestant, esperem que aquesta edició ens permeti ampliar el nostre públic i arribar a una major diversitat de comunitats, així com també plantejar-nos el repte de com incorporar l’aportació de les plataformes digitals en el futur.
Recent Comments