No és cap secret que aquest any ha estat inesperadament difícil. Al març estàvem ja treballant per dur a terme la segona edició del Festival Internacional de Cinema de les Persones Grans de Barcelona, quan la crisi social, política i econòmica desencadenada per la Covid-19 ens va explotar a la cara, gairebé de manera literal.
En aquell moment, vam pensar en els seus rostres, en els rostres de més de 100 persones grans que durant anys han anat participant en els nostres projectes. Persones que ara es mostraven com a vulnerables als mitjans, assenyalades com les possibles víctimes directes del virus, però que a nosaltres ens han ensenyat l’interès per continuar aprenent, la capacitat de crear comunitat, l’alegria, l’espontaneïtat, la creativitat, la falta de vergonya, la capacitat de resiliència. Sabíem que no podíem quedar-nos de braços plegats i així va néixer #ParlaGran.
Mes i mig després, quan va acabar el confinament més fort i tancàvem el programa #16, una de les dones participants ens va dir que havia mort el seu germà, que no va poder acomiadar-se d’ell, que encara no s’ho podia creure, així que no l’havia plorat. Jo tampoc m’ho podia creure ja que havia estat posant la seva millor cara durant hores amb nosaltres, la seva tauleta tàctil, el seu somriure i el seu amor.
Una altra dona ens va dir, en una altra ocasió, que estava molt preocupada pel seu germà, que, quan això passés, volia anar a menjar amb ell, com feia cada divendres, a un restaurant enfront de la seva residència.
#ParlaGran es va convertir així en un espai per a l’acompanyament emocional, per a la informació i l’humor. Vam parlar de cinema, de literatura, de creativitat, de receptes de cuina, de memòria… vam fer viatges amb Google Maps i vam connectar a persones grans de Barcelona amb altres de Colòmbia i l’Argentina.
#ParlaGran és, en aquest sentit, un lloc de trobada intergeneracional per parlar sobre el que ens uneix, el que ens diferencia, ens preocupa i ens emociona. Quan vam començar aquest programa (que no és ràdio, ni és tele, ni és vídeo participatiu, ni són trucades convencionals) en elParlante sentíem que el món ens queia a sobre, però les persones grans que ens van acompanyar ens van demostrar que no.
Elles ja sabien que la vida continua, una vegada més. Així va néixer #ParlaGran, com una resposta comunitària i espontània contra el virus, contra la por… una de les mil respostes que no apareixen en el relat hegemònic dels grans mitjans de comunicació. Una resposta des de la comunicació de base: l’alternativa, la que ens cuida, la que ens sosté i que volem que ajudi a sostenir també aquest festival de cinema, La GRAN pantalla, en el qual és fonamental la qualitat de la programació, però on allò més important són els espectadors i la xarxa que es reafirma des de l’art.
És per tots aquests motius, que hem decidit portar #ParlaGran a aquesta versió online de La GRAN pantalla. Mantindrem el format, ajudant les persones grans a connectar-se i oferint l’espai perquè trobin i difonguin les seves pròpies veus, les seves idees, les seves pors i facin les seves preguntes, en aquesta ocasió, acompanyades per alguns dels/les directors/es de cinema que presenten els seus treballs en el Festival.
Si vols participar-hi, és necessari que ho indiquis al nostre registre. Ens posarem en contacte amb tu. 😉
Recent Comments