El passat tres de juliol vam celebrar el primer Gran Debat del Festival Internacional de les Persones Grans de Barcelona. Sota el lema: ‘Edatisme en temps de la Covid-19’, les nostres convidades van parlar-nos, des de la seva experiència professional, sobre el concepto de l’edatisme, el seu reflexe a la cultura i als mitjans de comunicació, i sobre com ha afectat l’edatisme a la crisis de la Covid-19, entre altres temes relacionats amb la discriminació que pateixen les persones grans només per la seva edat.
Com a ponents, vam tenir el plaer de comptar amb la participació d’Amparo Huertas, directora de l’Institut de la Comunicació, InCom-UAB; la Regina Martínez, coordinadora de l’Observatori de la Soledat, dels Amics de la Gent Gran; i la Irene Ramos Soler, coordinadora de l’Observatori Majors i Mitjans de Comunicació, de la Universitat Permanent en la Universitat d’Alacant. Va moderar la conversa entre aquestes tres professionals la nostra companya Laura Vila.
L’edatisme, un terme que prové dels anys 60, però que és totalment present a l’actualitat, és el prejudici a les persones grans exclusivament per la seva edat. Tal com molt bé ho van explicar les tres ponents, aquesta discriminació està socialment construïda i reproduïda a tots els nivells de la societat, però és particularment visible en els mitjans de comunicació i en els missatges i imatges que projecten. També està molt present en el llenguatge. De fet, un dels objectius del Festival, des dels seus inicis, ha sigut desmuntar aquests prejudicis sobre les persones grans que estan tan arrelats a la nostra quotidianitat.
Tal com va apuntar l’Irene Ramos, l’edatisme és un fet. “La majoria de les persones es deixen endur inconscientment pels estereotips sobre les persones grans i considero que iniciatives com la que esteu duent a terme amb La GRAN pantalla són les que poden modificar, poc a poc, aquestes conductes”, afirma la coordinadora de l’Observatori Majors i Mitjans de Comunicació.
Segons la Regina Martínez “si ja era necessari transmetre noves imatges sobre les persones grans, amb tot el que ha succeït en els últims mesos, en la actualitat és més urgent, fins i tot terapèutic i sanador, tenir imatges diverses de persones grans”. Per la coordinadora de l’Observatori de la Soledat, La GRAN pantalla aconsegueix difondre aquest discurs a un públic nou. “A més a més, crec que quan s’expliquen històries a través del cinema, aquestes penetren més a fons en les representacions mentals que tenim”, va concloure.
Per la seva part, Amparo Huertas va explicar com a la cultura domina la idea de que el més important és ser jove i mostrar-se jove, i que en aquesta representació la vellesa queda marginada o, quan es mostra, es mostren unes persones hiperactives, capaces de fer qualsevol cosa. És a dir, apareix la vellesa, però una vellesa adaptada a la idea de que allò que té valor és ser jove.
Aquestes són tan sols unes idees que es van debatre en aquest interessant col·loqui. El podeu veure sencer en aquest enllaç.
Els Grans Debats de La GRAN pantalla conformen una nova secció del festival, sorgida arrel d’aquesta edició especial online i en la qual hem convidat a diferents ponents a debatre i ajudar a difondre temes fonamentals que formen part dels nostres objectius, com són la lluita contra els estereotips a les persones grans i la promoció de la vida activa després dels 65 anys.
Recent Comments