Cantant sota la pluja
Stanley Donen, Gene Kelly
ESTATS UNITS | 102 MIN | 1952
Com a prèvia a la inauguració oficial del festival, col·laborem amb la Filmoteca de Catalunya per fer una sessió especial. En el marc de FilmoXica, un cicle pensat per infants i famílies i que tindrà lloc el dissabte 1 de juliol a les 17 h, projectarem el musical Cantant sota la pluja.
Una oportunitat per compartir entre els avis/àvies amb els néts/es!
SINOPSI
Singin’ in the Rain és molt més que un musical clàssic; és un testimoni d’una època, d’una de les grans revolucions del món de l’audiovisual: l’arribada del cinema sonor. Camuflada de musical, de comèdia romàntica (que també ho és, clar), aquesta pel·lícula reflecteix amb bones dosis d’humor la transició del mut al sonor, amb els seus problemes, les seves anècdotes, els seus vicis i les seves virtuts.
Malgrat ser una ficció, se sap que els guionistes van demanar als treballadors de l’estudi que els expliquessin allò que havia succeït al backstage durant aquell període. Només havien passat vint-i-dos anys (si arrodonim les dates) des de l’arribada del sonor, i el record era encara viu a la memòria de molts d’ells. L’absurditat d’algunes situacions que esquitxen l’argument ens fa riure avui, però de ben segur que no feia tanta gràcia als professionals d’antuvi, que van haver de lluitar amb un “primitiu” sistema de so, anomenat Vitaphone, amb micròfons que s’havien de camuflar als llocs més insospitats, i amb hàbits de rodatge que resultaven ja incompatibles amb aquella nova tecnologia.
De la mà del trio protagonista (Kelly, Reynolds i O’Connor) el testimoni esdevé a més una de les mostres més conegudes i característiques d’un gènere què es resisteix a morir: el cinema musical.
Dissabte 1 de juliol a les 17 a La Filmoteca de Catalunya
Amb la col·laboració de:
FITXA TÈCNICA
Direcció: Stanley Donen, Gene Kelly
País: Estats Units
Gènere: Musical
Duració: 102 min
Any: 1952
Idioma: Anglès
Subtítols: Català
Stanley Donen
Si has tractat el món de la moda escapant de la superficialitat (Funny Face), si has sabut explicar les formes modernes de la crisi de la parella quan el motor sexual deixa de funcionar (The Grass Is Greener o Two for the Road) o si has mostrat com la marginació desemboca en mal gust i miserabilisme (Staircase), potser pot dir-se que la teva és una filmografia complexa, variada, rica i satisfactòria.
Stanley Donen era, sí, un gran coreògraf, però també ha estat un director de comèdies elegant i un home sensible als efectes irreversibles del pas del temps. Què és sinó It’s Always Fair Weather? Probablement el seu cinema es va fer adult abans que Hollywood ho volgués ser i ha seguit sent-ho encara que ara el cinema nord-americà ens vol a tots eterns adolescents.
Gene Kelly
Kelly va ser una de les peces més emblemàtiques de la prestigiosa unitat de musicals de la Metro Goldwyn Mayer, dirigida per Arthur Freed. Al costat tenia Vincente Minnelli, Judy Garland o Stanley Donen. Amb aquest últim, justament, va codirigir Singin’in the Rain i On the Town, referències obligades en una trajectòria paral·lela rere les càmeres que també el portaria a coordinar la segona part de l’antologia That’s Entertainment.
Seria injust no recordar que, a més de la seva vinculació al musical, Kelly també va participar en altres gèneres. El tres mosqueters n’és una mostra, però la seva presència fa que els combats a espasa siguin pura coreografia. El 23 d’agost es compleixen cent anys del naixement de Gene Kelly. Si per un cas plou aquest dia, no us oblideu de cantar en honor seu.
