El lago de los cisnes
Francesc Rovira Beleta
ESPANYA | 15 MIN | 1953
SINOPSI
El curtmetratge de Francesc Rovira Beleta El lago de los cisnes recull un fragment del ballet de Txaikovski interpretat pel Ballet Internacional de Londres, dirigit per Mona Inglesby i amb coreografia original de Julius Reisinger, que aquells dies de 1953 era representant-lo al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El rodatge es va dur a terme amb el sistema Cinefotocolor i en tres dimensions, i es va convertir en la primera pel·lícula produïda a Espanya en aquest format. Es rodava amb dues càmeres sincronitzades enfrontades, amb un mirall intermedi per obtenir la distància biocular entre els objectius i l’efecte 3D.
La restauració de El lago de los cisnes de Francesc Rovira Beleta es presentarà en projecció 3D.
FITXA TÈCNICA
Direcció: Francesc Rovira Beleta
País: Espanya
Gènere: Ficció
Duració: 12 min
Any: 1953
Idioma: Sense diàleg
SESSIÓ
+ Curtmetratge “Ki ri ki, acrobates japonais” de Segundo de Chomón + Curtmetratge participatiu “L’altra cançó de Macarena” d’elParlante.
Dimarts 28 de juny a les 10h a la Filmoteca de Catalunya
FRANCESC ROVIRA BELETA
Francesc Rovira Beleta, tots els qui el van conèixer en tenen un bon record, fins i tot aquells a qui despertava a les tres del matí per consultar la viabilitat d’un salt d’eix o de començar la seqüència en un altre decorat. Francesc Rovira Beleta era un apassionat del cinema, un experimentador de la càmera i dels recursos narratius, un foll de l’”asunto”, un terme que avui es traduiria com a “plot”.
Va rodar molt sovint a Barcelona i es va fabricar una geografia cinematogràfica de la ciutat, un espai dramàtic recognoscible i vàlid per a Hay un camino a la derecha, Once pares de botas, Historias de la feria, Los atracadores, Los Tarantos o Crónica sentimental en rojo.
Atent a les tendències internacionals i esperonat per la seva doble nominació a l’Oscar, Rovira Beleta va abordar una gran diversitat de gèneres cinematogràfics, des del cinema negre fins al cinema social amb una forta influència del neorealisme, passant per un cinema folklòric i, fins i tot, amb pinzellades del musical.
+ Ki ri ki, acrobates japonais
Una família d’acròbates orientals exhibeix els seus dots artístics davant de la càmera, amb jocs de contorsionisme, equilibrisme i acrobàcies.
+ L’altra cançó de Macarena
L’altra cançó de Macarena es tracta d’un vídeo participatiu realitzat al Casal de Pau Casals (barri de Canyelles) amb l’Associació Cultural elParlante. Parla sobre una tendra història d’amor i de complicitat, en què les persones grans i els nens reivindiquen la llibertat d’estimar sense fronteres.
